Des de les primeres sacerdotesses de la civilització Sumèria, poetes i músiques, o Enheduanna, filla del primer rei de Mesopotàmia, Sargon d’Agade, o la grega Safo, fins als nostres dies s’han identificat ja més de 6.000 noms de compositores. Destaca, al s. XII, Hildegard von Bingen com a compositora, i com a conjunt de música polifònica de convent. El més important és el "Códice de las Huelgas" (Burgos): des del 1241 al 1288, cent monges cantaven al cor a l’època de L’Abadessa Berenguela, filla de Fernando III.
Només cap a la meitat del segle XVI apareixen dones compositores de polifonia vocal sagrada i profana.
La música s’interpretava a les corts. A Itàlia les corts de Florència, Màntua, Milà, Ferrara i Urbino van ser vertaders centres de cultura musical. Mentre els homes eren a la guerra o fent política, eren les dones les que s’ocupaven dels concerts, interpretaven, componien.
Només a les últimes dècades del segle les dones comencen a signar els manuscrits i a intentar de publicar-los. Maddalena Casulana (1540- 1590) va ser la primera dona que va publicar la seva música, uns madrigals a quatre veus molt importants a l’època. I també publiquen Caterina Willaert, Paola Massarengbi, Cesarina Ricci, Vittoria i Raffaella Aleotti del convent de San Vito, Anna Bolena, Leonora
Orsina, etc.

Hildegard von Bingen, nascuda a Alemanya és considerada una de les personalitats més importants de la història de la edat mitjana. El 1136 va fundar, contra la voluntat de l’autoritat eclesiàstica, un convent a prop de Bingen, del qual ella mateixa va dirigir 1a construcció. Va ser una mística que va escriure les seves visions en tres llibres; el més famós es titula "Scivias" (Coneix el camí). Va escriure 13 obres més de teologia. medicina i ciències físiques. Va ser la primera dona a predicar en públic, i va ser considerada profeta. Va compondre set Sequentia per a la missa, déu himnes, dinou Responsoris, 35 Antiphonae, un Kyrie, a més de l’obra mestra "Ordo Virtutum". És una obra monofònica composta sobre textos en vers i prosa escrits per ella mateixa en llatí, que presenta novetats com la juxtaposició de modes sense relació entre ells, salts melòdics, interrupció de passatges declamats per melismes molt ornats, etcètera. En els seus escrits menciona molt sovint el paper còsmic de la música i del cant.

Al segle XVII, moltes cantants es fan compositores com Francesca Caccini, que debuta professionalment als tretze anys. Va compondre música sacra i secular i va escriure una bellíssima obra, la primera òpera italiana i la primera que es va estrenar fora d’Itàlia, "La liberazione di Ruggero dall’isola d’Alcina" basada en l’Orlando Furioso de Ludovico Ariosto. També Barbara Strozzi (una de les més prolífiques compositores del segle), Vittoria Archilei, Andreana Baroni Basile, Leonora Baroni, etc. Moltes pertanyien a famílies de músics i molt sovint es casaven amb un altre músic. No es guanyaven la vida com a compositores, sinó com a instrumentistes o cantants, contràriament als homes, que podien exercir la seva professió de músics com a compositors exclusivament. Per a les dones el fet d’escriure música era una dualitat més. Del 1700 al 1 800 les dones es fan especialment clavicembalistes i cap al final del s. XVI pianistes, en canvi, no poden ser organistes.

Al s. XVII s’inicien també els concerts públics. La música als convents continua: Isabella Leonarda (1620-1704) monja ursulina, contemporània i una mica més gran que Arcangelo Corelli, va publicar més de 200 obres per a veu -motets, etc.- en 20 volums. El 1693 publica l2 Sonates da Chiesa (l’obra instrumental més antiga, feta per dona, que ha sobreviscut). També va compondre diverses misses.